Maura Aragay

Reflexologia podal // Alliberació del pericardi // Touch for health

Aquest text el vaig escriure al febrer del 2014, just desprès d’estar al part de la Marga, al naixement del Liam i la famĂ­lia. Una experiència que recordo amb molt de respecte, amor i gratitud.

Quan un nen ve al món també arriba una família, un nou home i una nova dona, un pare i una mare. Per la dona la transformació és al llarg de 9 mesos, amb més o menys consciència. I per la parella és més a remolc d’una dona que es va transformant anímica i físicament. Potser és just al moment de veure al seu fill, que se n’adona.

El part tambĂ© Ă©s una gran transformaciĂł en que la dona s’obre i entrega a la vida mĂ©s que mai, donat que el part Ă©s un transit explosiu. He tingut la sort de presenciar alguns parts i em meravella quan la dona Ă©s capaç de connectar amb la part mĂ©s profunda i primĂ ria. Aquella certesa i calma que la fan valenta i centrada. Sense ser un cavall desbocat dominada pel dolor, ni una rata sabia seguint tot l’après en els 9 mesos d’embarĂ s. Aquell deixar-se portar, aquell abandĂł al què hi ha, que fa que sigui Ăşnic i especial. I alhora la certesa i el centre de què les coses segueixen el seu curs. Per mi Ă©s l’empoderament d’aquesta dona, que mĂ©s llegida o menys, mĂ©s salvatge, mĂ©s mental o animal, … aconsegueix travessar el dolor amb presència, amb constĂ ncia, confiada!

L’última dona que he acompanyat va dir amb aquestes paraules el que esperava d’una doula, “vull que estiguis al meu costat per que si en algun moment decaic, pugui re-connectar amb la força i el poder femenins. SĂ© que el meu home em donarĂ  força i confiança, però qui ha de parir sĂłc jo i penso que una dona em pot recordar aquest poder”. I ha estat amb aquesta dona que he tingut l’oportunitat d’experimentar què significa acompanyar, ajudar a re-connectar… Simplement presència, senzillament respirar amb ella, cantar, cridar amb ella, des de la distĂ ncia, la discreciĂł, com una ombra, o una memòria ancestral que torna a nosaltres. Sentir la pertinença a la saga de les dones que per mil·lennis han pogut parir, amb mĂ©s dolor o menys, amb mĂ©s respecte o menys, des de la fortalesa femenina, amb infinitat de expressions. GrĂ cies Marga per la teva fortalesa i valentia, per saber connectar amb la teva potència i deixar-te guiar pel moment, malgrat estar lluny del teu imaginari mĂ©s extremadament salvatge.

Entre contracció i contracció hi ha hagut moments de pausa, on la mare es desprenia sobre la pilota i rebia suaument les carícies del seu company. De braços suaus i tranquils que descansaven de la pressió de les mans de la dona en els moments de contracció. I a ¾ de 13h ha arribat en Liam, decidit, lliscant, humit, vermellós, tranquil. I ha estat rebut per una mare valenta, tranquil·la i present, que s’ha despullat només saber-lo aquí, i l’ha pres entre els braços per atansar-lo al seu pit. Davant d’un home serè, en silenci i feliç.

Per mi ha estat un regal compartir un part senzill, amorĂłs i respectuĂłs, en què poc a poc s’ha anat entrant en un ambient de comuniĂł entre els 5 (mare i nadĂł, pare, llevadora i doula). RespirĂ vem alhora, cridĂ vem i tot anava passant al ritme que marcaven mare i bebè. Amb aquestes paraules no crec que estigui transmetent la potencia del moment, per que no ha estat un viatge estel·lar, ni un “colocĂłn” ha estat un anar fent, un entrar en el procĂ©s i aconseguir la comuniĂł que ens dona l’escolta, la presència… (i en cap moment vull descriure la vivència de la mare).

GrĂ cies al Joel, el pare i marit que des del silenci i el contacte ha fet un acompanyament a mida. GrĂ cies a la Vanesa, que amb la calma i la saviesa de dona i llevadora ha acompanyat i respectat les necessitats del trĂ nsit de tal naixement.

Aquest Ă©s el paper que jo entenc com a doula: presència, escolta, mirada… per que desprès de tants anys vivint en comunitat i prop de les dones, recordant-nos unes a les altres la potència que tenim, i desprès de tants altres en un mĂłn mĂ©s masculĂ­, allunyat de la nostra naturalesa i força, necessitem recordar-nos aquest poder, aquesta força. És aixĂ­ com el paper de la doula ve per marxar d’aquĂ­ uns anys, quan aquesta feina estigui feta i les dones i els homes visquem de nou connectats amb les nostres fortaleses i vulnerabilitats, i mĂ©s en comunitat.

Categories: General

Leave a Reply